La Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en la disposició vint-i-tresena, permet als directors dels serveis territorials del Departament competent en matèria de caça declarar l’emergència cinegètica en una determinada comarca o àmbit territorial quan es produeixi una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida que resulti perillosa o nociva per a les persones o per tal d’evitar els danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça.
S'ha de declarar quan es compleixin els llindars establerts a la Resolució anual de vedes de cada temporada, i en zones on les mesures adoptades fins el moment no hagin permès minimitzar els danys.
La declaració d'emergència cinegètica es farà mitjançant resolució de la persona titular de la direcció dels serveis territorials del DACC, i serà publicada en aquest lloc web i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
A la resolució s’estableixen l’espècie/es objecte de la mesura, les causes excepcionals que la motiven, l’abast territorial, el període de vigència i les mesures cinegètiques i agronòmiques que es considerin adients, d'acord amb la normativa vigent, incloent un nombre mínim de captures i el termini per realitzar-les corresponents.
Llindars d'abundàncies
D'acord amb la resolució de vedes, els llindars són:
- Porc senglar: Abundàncies mitjanes hivernals superiors a 8 porcs/km2 censades directament o estimades d'acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça disponible, i produeixin danys reiterats en el temps i en una mateixa zona envers o que puguin afectar de manera sostinguda la seguretat de les persones.
- Conill: Abundàncies mitjanes hivernals superiors a 50 conills de bosc/km2censades directament o 50 conills de bosc/km2 estimats d'acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça disponible, i produeixin danys reiterats en el temps i en la mateixa zona envers l'agricultura o la ramaderia.
S'entendrà danys reiterats per a senglar o conill quan:
En el darrer any s'hagin autoritzat de manera excepcional, durant un període superior a 3 mesos, captures de porc senglar o conill en una superfície que representi, com a mínim, el 30% de l'àmbit territorial a què es refereixi la declaració, o. s'hagin implementat mesures de prevenció cinegètiques i/o agronòmiques però els danys continuïn.
Execució de les mesures excepcionals
Una vegada declarada l’emergència, per poder capturar les espècies objecte de la declaració cal tramitar les autoritzacions excepcionals corresponents.
L'execució de les mesures excepcionals cinegètiques depèn de la titularitat cinegètica dels terrenys de procedència dels animals que provoquen els danys:
Si la persona titular és una societat de caçadors/es federada, aquesta societat pot demanar en primera instància la col·laboració de la Federació Catalana de Caça.
Si és un ajuntament, una entitat menor descentralitzada o una altra Administració local, correspondrà a aquests ens locals l'organització de les accions de caça necessàries.
Si és diferent a la dels punts anteriors, el DACC determinarà la forma d'execució de les accions cinegètiques, que es podrà fer amb mitjans propis o fórmules de col·laboració amb les persones afectades o titulars de les àrees privades o locals de caça limítrofes.
El DACC està habilitat per acordar l'execució subsidiària de les mesures excepcionals de gestió cinegètica si manca d'actuació efectiva de les persones que, segons la normativa cinegètica, siguin responsables dels danys.
L'execució subsidiària a l'interior d'una zona on s'hagi declarat l'emergència cinegètica es durà quan la persona titular o promotora de la figura cinegètica o del refugi de fauna salvatge:
Posi en coneixement del departament competent en matèria d'activitats cinegètiques i justificat motivadament, en el temps i la forma adients, que no té capacitat per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l'espècie.
Manca d'actuació efectiva. Es considera quan no hi hagi constància que hagi presentat cap sol·licitud d'autorització excepcional per minimitzar els danys o, en el cas que ho hagi fet, no s'hagi assolit el nombre mínim de captures determinades en la declaració.
