modalitats


CAÇA MENOR

Les espècies de caça menor són espècies de petites dimensions i les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Aquest fet és perquè són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius. Per aquest motiu, els factors d'extracció són realment elevats comparats amb altres espècies.

S'inclouran aquí totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu, . A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular.

El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns  paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

Modalitats de Caça

La perdiu roja, la perdiu xerra, la becada, el conill i la llebre són espècies que es cacen bàsicament mitjançant dues modalitats: la caça al salt i en mà.


La modalitat de caça al salt es practica fonamentalment en solitari amb l'ajuda del gos, que busca els exemplars per tal de sorprendre'ls i capturar-los, o sense. El caçador, en base a l'experiència i els coneixements de l'espècie i del seu hàbitat, decideix seguir una estratègia o una altra. Aquesta modalitat també es denomina “guerra galana”, ja que es considera la veritable essència de la caça en solitari, en la qual destaca el component ètic i la gran dificultat que comporta. La caça al salt no permet un gran nombre d'exemplars abatuts, fet que garanteix respectar les quotes de captura autoritzades. També es pot practicar aquest tipus de cacera amb companyia, però llavors la dificultat de captura es redueix i es perd part de l'encant d'aquesta modalitat.

La modalitat que se'n diu en mà és un tipus de cacera que es fa en grup. Generalment, de quatre a sis caçadors baten el terreny mantenint una determinada formació a una velocitat constant, s'hi poden utilitzar gossos o no. Es practica normalment en terrenys oberts i plans. El caçador veterà, o qui millor conegui el terreny, és el cap de colla, dirigeix l'agrupació per no trencar la formació i aporta les indicacions més convenients per al desenvolupament de la cacera. Amb aquesta modalitat es capturen més exemplars que no pas mitjançant la modalitat de caça al salt. Per qüestions de seguretat, els caçadors no poden tirar trets cap als costats, pel risc que comporta, i, a més, cal tenir sempre els companys a la vista.

El tudó, el tord comú, el tord ala-roig, l'estornell vulgar i la griva són espècies cinegètiques que generalment es capturen a l'aguait o l'espera, modalitat que consisteix a romandre amagat en llocs fixos prèviament escollits des d'on s'abat la peça, gairebé sempre al vol. Aquesta modalitat té limitacions i prohibicions, és el cas de la becada, una espècie que no es pot caçar a l'aguait.

En el cas del conill i la llebre s'utilitzen gossos de rastre amb un grup de caçadors.

 

A les zones humides, i per caçar les aus aquàtiques, s'hi practiquen les modalitats de caça del barreig i a l'espera.
La fotja és l'espècie que més es captura amb la modalitat del barreig. Els barrejadors o barquers naveguen per les llacunes per fer aixecar el vol a les aus aquàtiques que es troben entre la vegetació, el que s'anomena barrejar, i conduir-les vers els caçadors situats a terra ferma i preparats per disparar.

La caça d'aus aquàtiques a l'espera es pot fer de tres maneres diferents, diürna, nocturna i batuda, tot depèn de la finalitat de

 la cacera i l'espècie que es vulgui capturar. Els anàtids es capturen a l'espera de forma diürna i nocturna mitjançant tirades que es fan en lluna plena. És freqüent la utilització de cimbells, reclams artificials per atreure els ànecs cap als punts on estan situats els caçadors.

Funcions de la caça Equilibri de poblacions i manteniment de la biodiversitat
La caça és un dels elements que té incidència directa en l'equilibri de les poblacions de fauna silvestre. Una de les funcions que ha assumit tradicionalment és la de controlar els depredadors, la de controlar les espècies exòtiques i la de promoure el desenvolupament de la fauna cinegètica. El manteniment de la biodiversitat és una garantia per a la sostenibilitat de la caça a llarg termini, és per això que es recomana que es promoguin les actuacions que s'estan realitzant en la millora d'hàbitats, actuació sobre espècies exòtiques i l'alimentació en moments puntuals. 

La caça: Una visió de la natura
La pràctica de la caça ha comportat una visió de la natura. Les primeres accions per salvaguardar la natura van sorgir del col·lectiu de caçadors, han permès actuacions concretes en defensa de la natura i ha format els primers especialistes.

 







Política de privacitat Política de privacitat xarxes socials Avís legal


Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona
C/ Domènech i Montaner núm. 20, 08205, Sabadell | Telf. 93 2682307 | Fax. 93 2682927 | Nif Q 5855923H

Federació Catalana de Caça